Avui hem fet 67 km anant a La Pala i mantenint converses molt animades amb l’Antònia; ella es defineix com una dona optimista i val a dir que ens ho creiem. També ens recordat una cosa que no per trivial està mai prou ben interioritzada: la felicitat no existeix (com a molt els dies “de puta mare”, paraules textuals).
Una mica abans que això últim, el nostre gran amic Josep Cuadros (el seu fill Pol, per cert, s’ha estrenat avui amb nosaltres, quin crack!) ens ha deixat anar una altra trivialitat no menys oportuna a l’hora de fer-nos pixar de riure: «en un podi, tots tres tenen medalla». Ell ja sap per què ho ha dit...
Genial el ritme i genial la companyia; no deixeu de ser com sou!
Parte mèdic: l’herniat ha esmorzat ja sense punts; no ha quedat aclarit si, amén de relligar-li els budells hi ha hagut intervenció d’allargament de penis pel mig. El de la pota ranca no s’ha presentat, entre altres coses perquè l’herniat no ha ni pensat a anar-lo a buscar... (quins collons!); desconeixem el seu estat de salut i si ja corre els 100 metres llisos en menys de 10 segons.
Màrius
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada