S’han incorporat
els nous membres. Avui hem estat a punt de veure els veterans superats en
nombre per la jovenalla, càsumdena. Ens deixen enrere!!! I el nombre de membres
per sortida, continua pujant. Això xuta!
A falta del
nostre cronista habitual us he de dir que la sortida ha estat una concatenació
de caminets que han demostrat una vegada més el mestratge del nostre company
Ramon Torras. Costa de creure com ens pot portar tan lluny sense fallar ni un
metre i enllaçar corriols i “senglaneres” fins a dur-nos a bon port. Bon port
per als mariners, perquè en el nostre cas és més aviat un bon restaurant per a
esmorzar. Igual que al mar els navegants s’enduien rom i no aigua dolça per
beure (perquè aquesta es podreix al cap d’unes poques setmanes), nosaltres demanem
clares i cerveses (i Cocacoles) per tal que als nostres estómacs tampoc es
podreixi res, ans al contrari! En Paco ens ha atès bé a tots menys a un que ja
tots sabem qui és. Allà ens han visitat en Moisès i la Laura; val a dir que el
pare ha llançat la filla per una baixada i li ha ensenyat a frenar
convenientment amb els genolls. El resultat ha estat excel·lent i la Laura ja
sap frenar perfectament amb el genoll esquerra. Esperem que amb el dret tingui
aviat l’aprenentatge fet també. En acabar d’esmorzar, l’amic Ròmul li ha fet a
la Laura una classe particular de com s’ha de patir a la vida. Li ha ensenyat
fins i tot la perdigonada que té al pit. “Ferides de guerru demostren que no
ets un perru”, ha dit.
De cara a la tornada, hem tornat a fer una de vies estanyes que tiraven
d’esquena. A trossos, àdhuc, hi havia línies blanques pintades al terra. Estan bojos aquests romans
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada