INFO

.EL DIA 23 DE DESEMBRE, ESMORZAR DE NADAL A MAS DEL TRONC.

diumenge, 23 de febrer de 2014

SANT PERE RIUDEBITLLES 22/02



Quin dissabte més rarot, sortim amb un fred de collons i tornem suant de calor. Aquest temps està boig. Avui tot i que hi havia algú que havia de tornar d’hora per fer la migdiada, hem decidit anar a Sant Pere Riudebitlles per Espoia i Sant Quintí. Com que això de pedalar ja ens ha surt per naturalitat, ho hem de complementar amb xerrar, i valga’m deu quina xerrera que tenen alguns, que si les hipoteques, que si les excursions en raquetes, que si els llums frontals, que si entrar a la cova, que si prendre el sol, que si sortir de l’armari, ...... tot d’una es un guirigall que cadascú l’agafa com vol o com pot.

diumenge, 16 de febrer de 2014

PIERA 15/02



A Piera no és que hi anem moltes vegades, però es un lloc que ens agrada anar-hi, ja sigui per la baixada per la riera o per la tornada també per la riera, la de Vallbona, o només perquè el bar s’esmorza d’allò més be amb un servei amable, alegre i competent. El fet es que la sortida ha sigut per Can Macià, la Puda, Castellolí i el caminet (que ara ja és quasi una autopista) que passa per la zona de paint ball, baixada per trialera i pista fins Hostalets, riera i Piera. I per no canviar avui també hi ha hagut “problemes” amb les cadenes.

diumenge, 9 de febrer de 2014

SANT PAU DE LA GUARDIA 08/02



Sense gaire fred, vaja hivern que ens està fent, hem sortit del 092 amb una ruta que en Xavi s’ha baixat del Wikiloc per variar una mica de les rutes habituals, ja que diuen que se’ns estan acabant les idees. De sortida i per el xatarrero ens ha fet pujar les antenes de Miramar, que per cert feia bastant de temps que no hi anàvem, després per la carena cap a la zona de Castellolí fins el paller del coll del Bruch. Des de aquí ja no quedava altre alternativa que anar a esmorzar a la carn factory de Sant Pau de la Guardia, que amb tanta gent com som ens han fotut en una sala reservada, sols per no emprenyar a ningú. Un pel més tard ha arribat la resta de family Moisés amb la Laura i en Sacha per arrasar el que havia quedat de menjar. Al tornar en Isaac ha punxat i el “arreglo” ha durat tant que ens hem enjogassat per passar l’estona. Per la vauma (que fa una pudor de purins que no s’aguanta), Cal Brugués, La Pobla de Claramunt i altre cop el xatarrero hem tornat cap a Igualada tot anar deixant membres a cada lloc de residència.

diumenge, 2 de febrer de 2014

ARBUCIES 01/02/14



No ha pogut ser i mira que de ganes no en faltaven, però el temps avui no ens ha volgut acompanyar, per això ha quedat pendent i caldrà tornar-hi ja que la sortida especial s’ho val. Hem sortit tal i com teníem previst a les 07:00 del 092 per arribar a Arbúcies al cap d’una hora i una miqueta més per esmorzar al Bar Can Sistra abans de començar a pedalar direcció Santa Fe per una pista que, tot i que no hi ha molta pendent, si que manté una pujada progressiva. A la meitat ja ens hem trobat als vorals bastant quantitat de pedra caiguda del cel (aquella que és blanca com el gel) i quasi arribant a Santa Fe la neu i el gel ja cobrien tota la pista i el bosc d’una blancor que ni el “Dixan” ho podia millorar. Això ja ha fet que algun membre tingués una relliscada i anés per terra sense més conseqüències, i algun altre pensés en plegar però tot superat hem arribat al peu del camí per començar la part “dura” cap al Turó de l’Home. En aquest moment ja no es podia anar a sobre la bici i degut a la quantitat de neu hem tingut que anar a peu fins que al cap de 1Km la pluja i la boira ens han fet pensar que arribaríem a dalt tot molls, amb fred i no podríem gaudir de les vistes ja que els núvols i la boira no deixàvem veure el paisatge més enllà de 50 metres, per això hem avortat la pujada i hem baixat, ara si amb bici, per el caminet que havíem fet de pujada, lo que per algú, sobretot la canalla, ha sigut la seva “primera experiència” de baixar en bici per la neu. Hem anat directament a Santa Fe per el tros de carretera i continuar el track des de allà. Al anar baixant ha deixat de ploure i això ens ha fet deixar la pista i el track al trobar un indicador de Arbúcies que semblava portar-nos per senders, i l’hem endevinat. Així dons hem arribat al Bar abans de l’hora prevista i amb la convicció que hem de tornar a treure’ns l’espina que ens ha quedat de no poder fer el cim. Ah!! i a l’hora de dinar hem celebrat l’aniversari de l’Anna amb l’Anna de Codorniu, per molts anys Anna (la Comino).