INFO

.EL DIA 23 DE DESEMBRE, ESMORZAR DE NADAL A MAS DEL TRONC.

diumenge, 30 de març de 2014

MARGANELL 29/03



Nens i nenes d’Igualada! Tal dia com avui ens hem plantejat de fer una sortida normal tan estranya com sigui possible. Què podem fer per a pujar i baixar com uns sonats i esmorzar bé i posar ben difícil la cosa a qualsevol company que hagués de tornar una mica d’hora i directe? Doncs a Marganell, que queda a l’altra banda de Montserrat, en una bonica fondalada i on s’arriba per camins que amb prou feines si coneixen el GPS o àdhuc el mateix Ramon, que això sí que és gros!!!

Així doncs, bon ritme i a esperar que el dia s’aguantés, com finalment va fer! Bon esmorzar i millor companyia; entrenaments de la F1, crítica de futbol en un restaurant on els tovallons porten l’escut del Barça (FREAK FREAK FREAK!).

Comptat i debatut: més de 1.300 metres de desnivell i a mi encara em fan mal les cames!

diumenge, 23 de març de 2014

STA COLOMA QUERALT 22/03



Després de grans dolors hem arribat al Castell de Queralt i d’allà cap a Santa Coloma a esmorzar com Déu mana. Hem descobert alguns interfectes de carretera que s’havien esmunyit fins allà amb clares intencions de fer proselitisme entre personal que, fins avui, encara no corria per carretera... Vaia, vaia... A muntanya estem contents perquè continuem amb una gran quantitat de jovenalla que tiba dels grans a les pujades, la qual cosa ens omplena el cor de joia. De tornada, hem passat pel pantà-santuari on en Xuitxi va rebre les atencions d’un helicòpter molt bonic que tots hem recordat amb la mà al pit. Quin gran país que tenim, vatua! Després, l’Eucaria, Tous i un cop de carretera per tal d’arribar a l’hora de dinar. O de no dinar, és clar. ;-)

diumenge, 16 de març de 2014

PORTS DE BESSEIT 15/03




Es tractava de fer una sortida especial per el Ports de Besseit, doncs quasi be ningú hi havia anat. Algú a peu pot ser sí, però poca cosa. Alhora de triar el track adequat, es veu però, que em vaig equivocar i en ves de triar el fàcil per gaudir del dia, vaig triar-ne un altre, una mica més complicat. Corriols, pujades curtes però amb desnivell, trossos d’anar a peu, trialeres, etc. I es veu que no l’ha vaig encertar del tot ja que la sortida és maca però potser una mica massa exigent. Tot i així espero que n’ hàgim tret un bon record, tot i que algú s’ha n’ha emportat algun, que el recordarà, al menys, tota la setmana. Hem sortit ben d’hora, ben d’hora (06:00 AM) del 092 amb la furgoneta, que ens ha deixat el Ròmul, ben carregada i amb dues hores i mitja, ens hem plantat a Arnes (prop d’Horta de Sant Juan) i des de on hem començat la ruta, amb un inici per la Vall de l’Estrets, de lo més maco del dia (amb voltors i tot). Després sort del GPS, ja que amb la quantitat de corriols i voltes que es donen, un acaba no saben on hi ha el nord. Hem esmorzat al picnic de Mas de la Franqueta per començar la pujada al punt més alt de la sortida i després, ja hi ha unes trialeres de baixada amb pedra que cal anar amb compte. Hem passat per el Toll de Vidre, lloc que a l’estiu deu estar a petar de gent, on hem gaudit un bon moment de la natura i també hem decidit, ja que mes de un anava tocat per les caigudes, anar per la pista directament a Arnés. La cosa semblava monòtona, però vet aquí que el fet de haver de  travessar un munt de vegades el riu, ens ha fet gaudir de un altre tipus de coses. Costa poc disfrutar com a nens si el cor és jove.

diumenge, 9 de març de 2014

SANT MARTI DE SESGUEIOLES 08/03



Amb tot el temps que fa que sortim i ves per on encara hi ha algun lloc que no ens hi hem arribat, així es que avui el lloc triat ha sigut Sant Martí Sesgueioles, lloc nou que en Ramon ens ha incitat a anar-hi i no s’ha equivocat. Sortint per l’Espelt, Jorba i Copons, tot mullant-nos els peus, i després pujar la carena que porta direcció a Prats de Rei per abans de arribar-hi desviar-se cap a l’esquerra direcció Sant Martí Sesgueioles. El lloc triat per esmorzar ha sigut el restaurant Llenegues que al arribar, com que érem 15 membres, el propietari ha vist que no hi arribava, però amb una mica de paciència ens ha fet un esmorzar a base de botifarra la mar de bo. Cada dia ens adonem que aquesta canalla ja no necessiten “monitors” i se’ns escapen a cada moment, quina “canalla”.

diumenge, 2 de març de 2014

LA LLACUNA 01/03



A la Llacuna que és a prop, tot i que es pot donar alguna volta i es fa una mica més llarg, si més no quan perds una mica el nord i vas a parar dins una finca, “sort que el bon home ens ha obert la porta”. Aquí es on hem anat avui un bon grapat de “membres”, sense pastor dons estava malalt. El que no ha sigut el mateix ha sigut el temps ja que a la sortida feia molt bon dia però després d’esmorzar la cosa s’ha girat i els núvols i el vent ens han acompanyat a la tornada, que com que és bastant curta també l’hem allargat tot pujant cap a dalt de la serra on hi ha la Creu, ja que pujar cap al Castell no ens ha semblat oportú i ho hem deixat per un altre dia.