INFO

.EL DIA 23 DE DESEMBRE, ESMORZAR DE NADAL A MAS DEL TRONC.

diumenge, 26 d’abril de 2015

SANT SADURNI D'ANOIA 25/04



7 del matí. Temps nuvolat. Ganes de pedalar i riure. Amb tots aquests ingredients ens hem dirigit cap a Sant Sadurní d’Anoia, volta de 70kms que ens ajudaran a posar-nos una mica més en forma per la, diuen mítica, dura i pesada sortida del cap de setmana vinent Igualada-Sant Llorenç. En el fons no tothom necessita entrenar encara que la majoria si que necessita trobar-se per, entre pujada i baixada, comentar els temes de la setmana. Per fer-ho una mica més diferent i donat que no es la primera vegada que fem aquesta sortida, l’hem fet en el sentit invers del que hi estàvem acostumats i vet aquí que no ens ha anat malament, fins i tot hi havia trossos que no els reconeixíem. Aquesta vegada si que l’hem encertat en el lloc d’esmorzar, Caves Canals & Munné, gent preparada.

diumenge, 19 d’abril de 2015

LA LLACUNA 18/04



Avui hem anat a La Llacuna per tal que la noia de Cal Tiquets s’empipés amb nosaltres, suposem que perquè el dia li ha resultat una mica estressant... A canvi, gentils nosaltres, els hem obsequiat amb un enrenou de cal Déu. Érem 11, però xerràvem per 33! 

dissabte, 18 d’abril de 2015

RAJADELL 11/04



Avui, encara amb la ressaca de la Setmana Santa, no hem recuperat tots els membres, tot i que sí les ganes de fer bastants km (s’apropa Sant Llorenç). Així, doncs, ens hem adreçat cap a un dels destins més desitjats i, alhora, més temuts: Rajadell. Per Can Roca i Mas del Tronc hem anat al Castell de Castellar, que és patrimoni del Cardener i s’està reconstruint de mica en mica. Hem de saber que aquest castell va ser útil com a defensa, però també com a masoveria, perquè tenia dependències com per albergar a una petita població que es cuidava del bestiar i dels camps de la contrada.

A Rajadell ens hem refet (ja sabem tots a base de què) i amb la panxa plena (per no dir pleníssima)... CAP A LA ZETA! Només de veure-la ja fa feredat. I aquell coi de pi que hi ha a dalt a la punta... més valdria que no hi fos, perquè així no el podríem mirar i no ens semblaria que el van trasplantant mentre nosaltres pugem cap allà. ;-)

Per sort, una vegada arribats a Castellfollit del Boix, ens ha rebut al seu cau l’amic Ramon Torras; ens ha tret uns quintos, unes patatones i... alcohol d’alta graduació. Abans de veure triple, però, hem marxat “esperitats”, com sinó?

De  baixada, la desbandada habitual i cadascú ha triat segon els color de terra que més li convenia: o bé el blanc pols i bé el fosc quitrà... Per sort, a l’Anoia n’hi ha per tots els gustos!