CAMINADA DE SANT ESTEVE 2016

Com cada any ens hem trobat un grupet per fer la típica sortida de Sant Esteve, per allo de fer baixar els torrons. La caminada, preparada per en Ròmul, ens ha fet pujar els Moions per la cara oest per baixar cap a la Pobla de Claramunt i pujar al Castell, per la carena hem arribat a Vilanova del Camí i tornada al punt de sortida. El temps, tot i que de bon matí a les 8 feia fred, ha sigut perfecte. Fins i tot a la tornada sobrava la roba d'abric.

LA LLACUNA - ESMORZAR DE NADAL 24/12

Sortida de Nadal, sortida on no hi pot faltar un bon esmorzar, ni tampoc la foto oficial de canvi de temporada. I érem els que érem i els que no hi eren, doncs això, no hi eren. No era qüestió de fer molt de quilòmetres, per això s’ha triat anar a La Llacuna, això si, no per el recte si no per Rofes, on hi hem trobat un Santa Claus reposant per aquesta nit. I per si no ni havia prou, s’ha pujat al castell i encara més amunt, a  dalt de la serra. Al castell no és que hi hagi molt de castell ja que només queda una torre mig derruïda, però el que conte es anar-hi. Després al restaurant Cala María, hem esmorza’t una miqueta i hem anat a buscar coca i torrons per acabar d’omplir la panxa. Bon Nadal!!!!!

I ja fa sis anys....

SANT MARTI SESGUEIOLES 17/12

A les 8 d’el  matí el temps no tenia bona pinta. Ploure, ploure, no era ven be el que estava fent però queian gotes i el cel estava tapat. Després de veure que cap al nord la cosa clarejava, ens hem decidit anar cap a la zona de Prats de Rei i com que el temps a millorat, al passar per Prats de Rei, encara ens hem decidit anar una mica més lluny i arribar-nos a Sant Martí de Sesgueioles, on s’esmorza be.

I ja fa un any....

CASTELLOLI 10/12

Per treure’ns el fred que millor que anar a fer pujades. Sortim directes cap els dipòsits de Vilanova, primera suada, baixem cap a la Pobla i pel costat de la via del tren agafem el camí de Miramar, segona suada. Aquesta pujada de les antenes cada dia es més dreta i els que feia temps que no agafàvem la bicicleta hem hagut de fer l’últim tros a peu. Una vegada a dalt hem anat seguint la pista que va per la carena fins a Castellolí. Un bon esmorzar a l’Urbisol i després cap a veure el futbol o continuar rodant fins a fer 43km.

I ja fa un any....

RAJADELL 03/12

Amén del Nadal està tornant de manera severa el fred de la comarca i les gelades matinals... és llei d’hivern, és llei de desembre, és llei de l’Anoia.

Com que no en tenim prou de patir amb les inclemències atmosfèriques vàrem accedir a la inclemència dels Wikilog dels sonats: ens vàrem agafar un track laberíntic d’uns altres ACA per a anar a terres del Bages, a Rajadell, població d’uns 500 habitants situada a la vall mitjana de la riera de Rajadell, afluent per la dreta del riu Cardener. Bona part del terme és ple de bosc (pins, alzines, roures) o cobert de matoll. Ep! hi havia hagut una fàbrica de galetes i una de teixits, però no les tenim gens localitzades; deuen estar derruïdes? Darrerament ha esdevingut pràcticament un poble d'estiueig i de segona residència, mundialment famós per les seves patates emmascarades, per una cansalada que tira d’esquena i perquè no molt lluny d’allà hi viu un ACA insigne, el Balcells bo.

Total que, després de fer mil giragonses sota els molins, vàrem posar la directa, vàrem retallar mitja trialeraloca i ens vàrem plantar al mig del poble. Ens vàrem cruspir tot el que vàrem trobar, vam tornar discrets i dispersos per la pista-carretera que puja a Castellfollit del Boix i colorín colorado aquesta sortida s’ha acabado! [Encara estic cansant, collons!]

SANT JOAN DE MEDIONA 26/11

No es que siguessim molts, avui, però ens hem retrobat amb l’Aleix i la Sara, vet aquí. No hi havia una decisió pressa de anar a un lloc concret, per això després de diverses discussions ens hem decidit per Sant Joan de Mediona. Ja de sortida i a l’alçada de la Serra al Moisés l’hi ha agafat un “calenton” i ell i la Laura ens han deixat. Tot i l’amenaça de pluja, hem aguantat tot el matí sense mullar-nos i no sols això, si no també sense enfangar-nos. Després del bon esmorzar al nou casal del poble, on ens hem trobat amb “moteros”, ens han deixat el Xavi i la Sara. La resta hem fet un volta de tornada nova tot intentant fer una bona quantitat de corriols, ja que el Aleix en coneixia uns quants. I al vespre sopar privat de final de temporada.

I ja fa un any.....

 

CASAMENT DE L'ANY 19/11

Aquest dissabte hem fet una sortida especial del Casament de l'any. Aqui va una mica de l'història.

El Saló de Cent havia de servir per a les reunions dels membres del Consell de Cent, va ser encarregada al mestre d´obres Pere Llobet el 1369. Una làpida situada al fons de l´estança ens informa que el rei Pere III celebrà aquí el seu primer Consell dels Cent Jurats, el 17 d´agost de 1373. Inicialment es dissenyà una sala de planta rectangular coberta per un sostre pla amb bigues, dividit per dos arcs de pedra.
La llum hi entrava a través d´una rosassa de grans proporcions i tres més petites. El gran saló patí diverses reformes al llarg del temps i la seva fesomia original fou modificada amb nous elements o bé restauracions, com passà després del bombardeig de 1842, que hi va produir importants destrosses . L´ultima reforma és dels primers anys del segle XX, quan es van construir el cadiram d´estil gòtic i el retaule d´alabastre, que s´encarregà a Enric Monserdà (mostra l´escut de la ciutat custodiat pels macers i les escultures de Joan Fiveller, sant Andreu, La Mare de Déu de la Mercè, santa Eulalia, els llibres de privilegis i Rafael Casanova).
A les parets trobem el rei Jaume I i sant Jordi, escultures de Manuel Fuxà, i a les rajoles del terra, motius relacionats amb els gremis i l´escut de la ciutat. Al fons, la porta del Trentenari mostra una esplèndida decoració.
Funcionalitat actual del Saló de Cent:
Es duen a terme actes institucionals, com la presa de possessió de l´alcalde, lliurament de distincions municipals, actes ciutadans, consells de participació, casaments civils els caps de setmana entre moltes d´altres.
Aforament: 252 persones
Dies de casaments: Caps de setmana, excepte l´últim de cada mes.
Horaris:
Divendres: 17h. 18h. 19h. 20h.
Dissabtes: 11h. 12h. 13h. 14h.
Flors: En cas que la parella vulgui posar flors al saló de Cent, anirà a compte d´aquets, i haurien de ser dos centres de flors blanques i d´una alçada de 1,20 mts. aproximadament.
Aparcament de cotxes: La parella tindrà l´autorització d´aparcament per a dos cotxes a la Plaça Sant Miquel.
La celebració del casament al Saló de Cent comporta unes despeses obligatòries, que s´han d´abonar a l´empresa contractada, pels serveis audiovisuals de música i assistència tècnica així com de dues hostesses per l´atenció als nuvis i convidats, essent el preu total vigent per a l´any 2016 de 145 €.

SANT PAU DE LA GUARDIA 12/11

Avui s’estrenat, a la colla, la filla gran del Jordi Lamolla, la Sílvia. Hem decidit anar a Sant Pau de la Guardia (per allò de que tot es pista), Poble del municipi del Bruc (Anoia), que s’aixecava primitivament (Sant Pau Vell) al costat del castell de la Guàrdia o de Bonifaci (la Guàrdia del Bruc), documentada des del 973, contrafort del Montserrat, al NW del coll de can Maçana.

Població: 79 h[2009]

Existia una primera església de Sant Pau el 1084, que fou renovada al pas del segles XIII al XIV i que avui és en ruïnes i abandonada. Entre el 1740 i el 1742 es construí una nova església un xic més avall, prop de l’antic mas Elies o Forn del Vidre, al lloc on hi havia des del segle XIII una capella dedicada a sant Abundi o sant Aon. Originàriament la parròquia de Sant Pau fou matriu del terme del Bruc, però a partir del despoblament del segle XV s’invertiren els papers i entre els segles XVI i XIX consta com a sufragània del Bruc. Al segle XIX recuperà el caràcter de parròquia rural.

I ja fa un any.... que donavem per tancada la temporada i avui també la tanquem, ja que la setmana que anem al casament de l'any!!!!

SANT FELIU DE CODINES - CINGLES DE BERTÍ 05/11

Dijous i divendres només fèiem que mirar quin temps tindrìem el cap de setmana. Que si plou, que si no plou... al final 7 membres hem anat a fer la sortida sense por de rés, ni tant sols de mullar-nos, i no, no ha plogut. La sortida te lo seu, un bon grapat de kms on quasi be un 80% son per corriols i ja se sap, quan hi ha corriols els kms cauen poc a poc i el temps passa de pressa. Per això hem arribat a dinar a quarts de 4 tocats. Espectaculars les vistes les dels Cingles de Bertí.

Sant Feliu de Codines sempre ha estat un municipi amb molta història a les espatlles, situat al Vallès Oriental, a uns 500 metres sobre el nivell del mar. És un espai privilegiat que gaudeix d’un clima molt favorable i unes grans vistes de Sant Sadurní de Gallifa i del Vallès, ja que està situat als darrers contraforts dels Cingles de Bertí vers les terres més planes de la conca del Tenes i la riera de Caldes.
Actualment Sant Feliu de Codines té una població de més de 6000 habitants.

És un poble viu; durant l’any se celebren varies fires i festes com la fira de la carbassa, fira del rellotge, fira de Nadal, la Festa Major (celebrada el tercer cap de setmana de setembre), la baixada de llits i andròmines, Cirkàlia, la festa de Sant Antoni i l’Escudella de Carnestoltes entre d’altres.

Un any avans.....