El dia s’ha
llevat cardat, però avui no ens hem deixat acoquinar i hem sortit com uns
senyors... com uns senyors molls, però uns senyors!
No és que hagem
fet gran cosa, però es pot dir que mai no havíem donat tantes voltes per a anar a Cal Betes, no?
El més important
del dia és el tip de riure que ens hem fet a l’hora d’esmorzar i la quantitat
de líquids variats que hem tastat. Això ens ha permès superar el nostre enyor
pels companys i companyes que avui no ens havien pogut acompanyar. I la festa
ja ha estat rodona quan en Josep Ma, que avui celebrava de tot (és pare, és
Josep, ha avançat el seu aniversari i, sobretot, té una bici nova que va com un
tro), ens ha convidat. Gran! Moltes gràcies, company!!!
La tornada...
tres aventurers com Déu mana que han anat encara a vogir per la contrada sota
l’aigua i la resta han retirat perquè ja estaven a punt de germinar-los les
plantes dels peus... ;-)
Força!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada