INFO

.EL DIA 23 DE DESEMBRE, ESMORZAR DE NADAL A MAS DEL TRONC.

dimecres, 26 d’octubre de 2016

CASTELL DE RUBIO 22/10



El castell de Rubió ocupa una carena allargada dins del territori abrupte que hi ha entre l’Alta Segarra, la conca d’Òdena i el pla de Bages. Se’n coneix l’existència des d’almenys mitjan segle XI.

Com és habitual en els castells, presenta un doble recinte: en el superior hi ha una torre de planta circular; en l’inferior, hi ha l’església de Santa Maria. Aquesta església d’origen romànic va ser reconstruïda en època gòtica. Més tard s’hi van afegir elements defensius que en van millorar la protecció pel que fa a l’accés al recinte, del qual es conserven diversos trams de les muralles que el cenyien.  En ressaltem l’impressionant retaule de Santa Maria.La resta d’estructures de l’interior han anat sent absorbides o substituïdes pel nucli actual.

Sota el domini dels comtes de Barcelona, el castell de Rubió fou confiat inicialment als Rubió, que n’eren els castlans. Al segle XIV va passar a mans dels Castellolí, seguidament als Timor i els Boixadors. Van ser aquests senyors qui, a finals del segle XIV, van comprar tots els drets a Pere el Cerimoniós, i els van mantenir fins al segle XVIII.

Durant la Guerra Civil Catalana, els Boixadors van mantenir el castell del bàndol del rei Joan II.

diumenge, 16 d’octubre de 2016

RAJADELL 15/10

Tants de cops que hi hem anat i encara no la coneixem. Batua!!!
'La Noia de la Plaça'. Esculpida al 1995 per encàrrec de l'Ajuntament de Rajadell, és una escultura exempta situada al racó dret de l'edifici de la rectoria, un espai envoltat de vegetació i plantes que custodien unes de les millors vistes del terme. L'escultura, feta de bronze, sorprèn per la seva gran obertura i realisme que desprèn, factor que atrau a qualsevol que es passeja per la plaça de l'església. Es tracta d'una noia jove, de poble, amb un vestit senzill i típic de les noies de pagès, que es repenja al mur de pedra que té al seu darrere i que posa un peu a un barrot d'una cadira de fusta. Una cadira, que és oferida als visitants com a una oportunitat per asseure's, descansar i parlar. 
A més a més, la càrrega emotiva i hospitalària de la noia i el gest de deixar-nos seure amb el braç i la cama ens dona una sensació de no sentir-nos tant forasters en el poble. 'La Noia de la Plaça', una obra d'art que s'ha de veure si hom visita Rajadell o es passeja per la plaça, on podrà arribar a sentir l'essència del poble i la pau que es respira a la vila de Rajadell.

dissabte, 8 d’octubre de 2016

SANT PAU DE LA GUÀRDIA 08/10



Poble del municipi del Bruc (Anoia), que s’aixecava primitivament (Sant Pau Vell) al costat del castell de la Guàrdia o de Bonifaci (la Guàrdia del Bruc), documentada des del 973, contrafort del Montserrat, al NW del coll de can Maçana.
Existia una primera església de Sant Pau el 1084, que fou renovada al pas del segles XIII al XIV i que avui és en ruïnes i abandonada. Entre el 1740 i el 1742 es construí una nova església un xic més avall, prop de l’antic mas Elies o Forn del Vidre, al lloc on hi havia des del segle XIII una capella dedicada a sant Abundi o sant Aon. Originàriament la parròquia de Sant Pau fou matriu del terme del Bruc, però a partir del despoblament del segle XV s’invertiren els papers i entre els segles XVI i XIX consta com a sufragània del Bruc. Al segle XIX recuperà el caràcter de parròquia rural.
Ah!!! hi de tornada amb menys personal, ja que després d’esmorzar han deixar el grup 2 membres per ocupacions personals, cap al Castell de la Pobla de Claramunt. I té collons la cosa que els de la Pobla no hi han anat. Ganduls!!!!!!!

diumenge, 2 d’octubre de 2016

LA PANADELLA 01/10



El nom “La Panadella” és dels que desfermen una onada de records. Els que es van originar quan tot el transport cap a l’interior i al nord de la Península, tant de passatgers com de mercaderies, anava per carretera i parava de manera gairebé obligatòria en aquella àrea de servei i de repòs que era universalment coneguda.

I és que en aquell parador s’hi podia sopar caviar autèntic amb xampany francès; fer-hi caceres silvestres que duraven dies, organitzades per a la gent de la burgesia catalana; muntar-hi llargues timbes de cartes que duraven fins a la matinada; dormir o descansar, si s’esqueia, en unes habitacions acollidores o, senzillament, demanar una bona truita casolana amb un cafè servit en unes llargues barres de bar sempre plenes a vessar de gent.

Però el temps no ha passat debades i el que era una petita població separada de Montmaneu (l’Anoia) amb una activitat diària de milers de viatgers és avui un lloc en decadència.