Amb un dels dies “topefred” d’aquest hivern
vàrem iniciar la sortida sense saber ben bé on aniríem a esmorzar, però que
segur que quedaria a prop de l’eix de la C-15... De moment cap als dipòsits de
Vilanova, Carme i, quan ja semblava que anàvem cap a Sant Pere passant per Sant
Quintí, vàrem fer una finta al destí i se’ns va ficar al cap Sant Joan de
Mediona. Cap allà a escalfar-nos. La gràcia del dia va venir després
d’esmorzar: i si anem cap a La Llacuna? Sí, sí, guai! Anem-hi i tornarem donant
una volta de collons. De collons? I tants collons... Després de guanyar tot el
desnivell que dona de sí la contrada va i el sol va girant girant girant fins que
de girats hi quedem nosaltres en veure que hem anat a petar a... Sant Joan de
Mediona! Càsumcoi! El GPS no ho entenia i nosaltres encara menys! Llavors, com
que per a tossuts nosaltres, per a fugissera La Llacuna i per a collons els
nostres, vàrem arribar-nos fins a Rofes i, des d’allà, cap a Santa Maria de
Miralles per a “pescar” la ruta de tornada de La Llacuna, què coi, que no fos
dit!. A partir d’allà, desbandada i falta d’informació per a la crònica perquè
el cronista va fotre el camp esperitat, que, si no, la grua se li emportava el
cotxe amb motiu del carnestoltes. Per sort, la sang no va arribar al riu, vull
dir que la grua no va arribar al cotxe.
Visca el rei Carnestoltes!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada