La sortida del Delta de l’Ebre sempre ha sigut especial, ja sigui per la calor, els mosquits,
la sorra, els banyistes, etc.. I aquesta vegada no podia ser menys. Per
començar es va triar una època diferent a la que si havia anat, i el que no
preveiem es que en tot el dia no veuríem el sol. El temps plujós, emboirat,
ventós ens ha posat a prova per no engegar-ho tot a rodar i anar a gaudir només
de la paella, que tampoc es que l’hàgim endevinat. Hem començat la ruta del
Poble Nou del Delta cap a la platja del trabucador, que estava més buida que la
cartera a final de mes, ja ens en vàrem adonar que allò era diferent i que si algú
ens veia ens diria, on van aquesta colla de xalats!!. Però nosaltres, endavant.
La veritat es que tot i que ja ens ho coneixem una mica, el fet de que el dia estigues
gris i que per primera vegada veníem quan els camps estan a negats d’aigua amb la
planta del arròs tot just traient el cap per sobre de l’aigua, feia que tot sigues
diferent. Deltebre, la ruta per el costat del riu fins a la desembocadura, la passarel·la
de fusta a la platja de la urbanització de Riumar, per que les dunes no es
facin malbé, els camins entre els camps i la volta a l’encanyissada per arribar
altre vegada al Poble Nou del Delta, lloc del que havíem sortit al matí. No ha
sigut una de les millors sortides que s’ha fet al Delta, però si que ha sigut
diferent i per això la recordarem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada