EL BRUC, 06 abril 2024

Sense gaires discussions cap al Bruc hem anat. Mentre enfilàvem però la direcció per anar-hi, encara hi havia  postulacions de per on passar ja que no volíem repetir rutes ja fetes. I aquí han anat surtin idees fins que ja hem enfilat cap a Can Macià i Castellolí tot pujant pel camp de tir. Una vegada a dalt a Cal Brugués només ha calgut continuar fins al paller de dalt les corbes del port del Bruc i des d'allà baixar a la vauma de Can Solà. Calia arribar a l'Hotel del Bruc, el qual no ha sigut fàcil tot i que amb un parell de correccions de ruta (endavant i endarrere) ens hi hem plantat sense saber molt bé com. Allà ha sigut travessar carretera i baixar pel corriol ple de merda paral·lel a la carretera. Una vegada esmorzats hem tornat pels pedregals que hi han a sobre el túnel i cap a la vall de Sant Feliu per retornar a casa. Avui contents (com sempre) i molt suats per la calor que hem patit.

MAS DEL TRONC, 30 març 2024

Mai més ben dit allò de quatre gats Tossuts. Gats és el que hi ha a Mas del Tronc, entre altres espècies d’animals, tant que allò sembla el Mas de Noè. I Tossuts som els que hi hem anat tot fent una sortida “flow” amb especial atenció al camp de vol de dalt els molins. Avui no hi havia cap Tossut amb ganes de marxa, la majoria s’han havien anat de vacancetes i els que ens hem quedat hem pogut fer el que ens ha donat la gana, o sigui passejar i anar a esmorzar a Mas del Tronc, on la Cristina i el Xavi a més de fer-nos l’esmorzar s’han afegit a la sobretaula que ens ha vingut de gust fer. Una visita al petit zoo que tenen, amb especial atenció al cavall Floquet, ha sigut el punt final per començar la ruta de tornada cap a Igualada. I la setmana que ve més, doncs ja hauran tornat les fieres de la colla, i ben segur voldran recuperar quilòmetres.

LA FORTESA, 23 març 2024

Dia sense sorpresa, avui s’anava a La Fortesa.

Com que no volíem arribar tard i anar directa, hem agafat la ruta més recta.

Allà als camps entre les flors, els Tossuts semblàvem uns figaflors.

Al mateix lloc i amb harmonia, ens hi hem fet una fotografia.

I algú ha explicat que de cada flor surt una fruita, com que de cada ou surt una truita.

Esmorzar al primer crit, en principi a Torrelavit.

Però com que a Torrelavit no ens han volgut, ens hem arribat fins al Magust.

A la Pobla trobàrem el pont tallat, el vàrem passar tot i que semblava que fos un pecat.

El lloc les fotos ens faran recordar, encara que no hi tornem a anar.
I els vídeos en faran veure, que encara estem de bon veure.

Vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquesta sortida s'ha acabat.

 

FOLGUEROLES - PANTÀ DE SAU, 16 març 2024

Dissabte de sortida especial al Pantà de Sau. A l’hora marcada, tot i que algú s'ha adormit, hem sortit pitant cap a Folgueroles lloc marcat per començar a pedalar. Abans però el Jordi s’ha tret un avituallament de la butxaca i ha fet una estesa de galetes i pastes que allò semblava una venda ambulant, tot regat amb moscatell. El dia estava una mica emboirat i amb núvols baixos, nosaltres per això estàvem tranquils ja que per coincidència els nostres amics “sense presses” de Terrassa amb en Xavi al davant també feien una ruta per aquest indret, per això sabíem que la finestra de bons temps estava oberta. La primera pujada fins als xalets de la gent que va treballar a la presa ens va despertar les cames, però el que no sabíem (ja que era una sorpresa) era que per baixar a la presa de Sau ho havíem de fer amb la bicicleta a coll per un munt d’escales que vaig començar a comptar i vaig perdre el compte. Una volta per l’ermita de Sau i un bon esmorzar per continuar la pujada dura, tot donant la volta del que queda de pantà, ens va fer suar de valent. Folgueroles encara quedava lluny i abans calia parar-se a veure la pedra del sacrifici i la pedra del dau, o sigui que sense mandra i parant el necessari per recuperar-nos una mica de la calor que feia, hem arribat per dinar a Folgueroles a una hora prudent (entre les dues i les tres), i allà sí que ens hem recuperat amb un dinar casolà al restaurant del poble anomenat l’espai. I aquí encara no s'ha acabat tot, ja que havent dinat les bicicletes no s’han mogut més d'un quilòmetre, doncs en passar per la plaça del poble hem ensopegat amb un bar amb tauletes al sol que ens cridaven per prendre algun licor digestiu, i en aquests casos s’ha de fer el que s’ha de fer. Molt bona ruta de btt que de segur demà ens passarà factura a les cames.

CAN MAGINET (TOUS), 02 març 2024

Dissabte de bojos. Al parc central ens hi hem trobat en Joel, un xicot xarraire que fa 2 dies que està a l'atur ja que ha deixat la feina que feia fins ara per anar a treballar a Endesa, pel motiu de que el pagan més bé. Té bicicleta i un patinet dels de sempre que l’està tunejant. No sé si tornarà però el que és segur és que avui s’ha fotut un parell de magdalenes gratis que ens havia portat en Màrius, llestot el Joel aquest. Quan hem arrencat, i hem tornat a ser. Va i ens trobem en Bravo, que ens ha acompanyat una estona, (sí, sí aquell de la bicicleta i vestimenta estrambòtica) i ens ha explicat unes quantes bogeries. Superats aquests moments ja ens hem dirigit cap a Sant Martí de Tous, per tal de fer la ruta escollida el dijous per dos membres també una mica estrambòtics la veritat. Abans d’arribar a esmorzar i amb tantes giragonses pels corriols que estàvem fent, la colla ha estat dividida.😲 Uns per aquí i els altres per allà. Total que com que no n’acabem d’aprendre, hem quedat que ja ens trobaríem a Cal Maginet per esmorzar. Allà a Cal Maginet ens hi hem trobat “velles glòries” de nom Ròmul, Dani i Quim. I és clar, ens hem explicat el de sempre doncs la cosa no dona per mes. Per tornar a Igualada hi havia escollida una ruta que enllaçava corriols de la Panna que fan cada any a Sant Martí de Tous i entre corriols i pujades i baixades hem arribat a Igualada cap a l’hora bona, les 14:00 

SANT JOAN DE MEDIONA, 24 febrer 2024

Com que la setmana passada es va fer sortida direcció nord, aquesta hem decidit fer-la direcció sud. Lloc escollit Sant Joan de Mediona, fa temps que no hi anem i és qüestió de provar un bareto nou, el 3 Pedres. Volíem celebrar aniversari però en Pol se n'ha anat abans d’arribar-hi. Ja pagarà un altre dia. El que no sabem és si podrem veure vídeos de la seva GoPro nova, ja que està en fase de proves. Com sempre el Wikiloquero Jordi ha triat la ruta amb més pujades, no sigui que perdem la forma, i de sortida cap al Santuari de Collbàs, baixada a Carme i pujada de nou per Can Feixes. Arribats a Sant Joan de Mediona i seguts a taula ja hem pogut apreciar que l’havíem “cagat”, més d’un ja ha dit que qualsevol munta un bar. Bé, al final i després de fer músic de postres i no fer didalets (altrament dit xupitos) hem sortit neguitosos, és per això que una colla se n'han anat per un cantó i uns altres per un altre. Això no ha evitat però que, sense preveu-ro ens hàgim retrobat i, tot sigui dit, reagrupat  a l’altura de la Pobla, per arribar junts fins a Igualada. Males llengües diuen que als facinerosos els hi trauran punts, trot i que es presentarà una SÚPLICA.

CALAF, 17 febrer 2024

Quan ens hem trobat avui hem començat a veure opcions per anar a esmorzar, "La vinya nova", ui.. massa massificat... "Sant Joan de Mediona", encaixava força... però al final ha sortit un... "podríem anar a Calaf, avui no hi ha boira...", dit i fet hem enfilat cap als molins i de seguida hem vist que sí que boira hi hauria, però xino-xano amunt... Una vegada a dalt en Ramon s'ha tret un as de la màniga i diu "si en lloc de baixar, seguim pujant una mica, després no sifonarem tant", amb el prudent recel, li hem fet cas, i cal reconèixer que aquesta vegada l'ha clavada i en un plis-plas érem a Calaf, caiguda i punxada inclosa del Pol, que des de que està enamorat ens fa patir.... Després d'un prou bon esmorzar al parador, hem seguit ruta direcció Sant Martí Sesgueioles, alguna diferència hem tingut respecte de la ruta, fins que hem trobat l'entrada d'un corriol que ens ha despertat l'instint corrioler que tenim, i cap dins ens hem posat.. uauuu.... aquesta vegada l'hem clavat, hi tornarem... Ens ha dut de la carena fins a baix al Molí de la Roda, on hem seguit fins a la carretera de Veciana amb temps suficient per tornar-nos a enfilar direcció Montfalcó i Copons. A mig camí, parada a fer fotos de la primavera avançada que tenim i on qui escriu, se l'ha jugat relativament, deixant que l'Armand el saltes amb la bici.😮 Després d'uns 64 km, tots a casa i amb temps de fer petar la xerrada amb una cerveseta ben fresqueta 🍺